Primera llum encesa: quan el país es va apagar… i no va caure en el caos

El 26 d’abril del 2025, Espanya es va apagar. Literalment. Una apagada elèctrica massiva va deixar milions de llars, negocis i infraestructures a les fosques durant hores. Semblava el preludi del caos: sistemes col·lapsats, trens aturats, hospitals amb generadors d’emergència i una població connectada que de sobte quedava incomunicada.

Però el que podia haver estat una pel·lícula de terror social, es va transformar en una demostració de maduresa col·lectiva. Gràcies a una societat amb cultura cívica i una educació que fomenta el respecte i la col·laboració, no hi va haver disturbis ni pànic. Les botigues van mantenir la calma, els veïns van compartir espelmes i informació, i les autoritats van poder treballar sense entrebancs per recuperar el servei.

El comportament de la ciutadania va recordar al clàssic exercici de construcció d’estructures amb espaguetis: quan els grups cooperen i escolten, el resultat és sòlid i estable. I així va ser. El personal tècnic va actuar com una orquestra ben coordinada, amb protocols de resposta ràpida i comunicació eficient.

Segons Red Eléctrica Española, el sistema de gestió de la demanda i el treball conjunt amb les comunitats autònomes van permetre reestablir el servei en temps rècord. A més, el coneixement adquirit sobre eficiència energètica i green computing va jugar un paper clau per evitar un col·lapse tecnològic total.

Quan la llum va tornar, no només es va encendre l’electricitat. També va quedar clar que la millor infraestructura d’un país és la seva gent. I que, fins i tot en la foscor, una societat cohesionada pot ser la llum que evita el caos.

Referències